25 de desembre

Estem bé, amb la Teresa i el Pere, a prop, a tocar, comentant qualsevol nimietat a la que donem transcendència, encara que només sigui pel respecte a la veu amorosa de l'autor. Mai havíem passat un dia de Nadal a Tarragona, sempre fèiem cap a casa i fèiem llar de Delta i família... ara també ho farem, però per Cap d'Any. Portem un dia de pijama total cinc, una estada plàcida, altament còmoda, pacífica sense mesura, rialles naturals i espontànies sense reflexió ni preparació... Ningú corre, ni xiscla, ni prem, ni pontifica, fem coses diferents però som un damunt de l'altre, sense calor i amb tota calor i color. La Teresa ens ha fet un dinar de Nadal de molt bon gra, digestiu, amb mesura generosa i amb la gràcia i ciència que la caracteritza. Hem estat a l'alçada, el Pere i jo hem fet un bon paper i li hem fet les reverències i reconeixements oportuns.

A la tele, ens han obsequiat amb un concert d'en Raimon, que sembla que no li passi el temps, tot i que ve d'un silenci antic i molt llarg, i d'una pau que fa mal i que només és por. Després de mirar sempre les mans de l'home, va deixar plorant la seva mare allà al carrer de l'Om. Ell ha vist que han fet callar a molts homes plens de raó, i vol que diguem no, perquè nosaltres no som d'aquest món. Es parla a ell mateix i diu que, si vol transmetre i explicar-ho, no l'entendran. Canta al seu amic Andreu, al seu art fet de fustes i metalls... i posa la cara al vent del món, tot i que fa cinc dies que plou i vivim sense sou. Amb tots els petits vicis pregunta si creus, oh miserable!, que el temps ja no existeix, que podries ser ja pare, tot i que passen tantes coses sense que t'ho consultin... També li diu a un altre amic: quan tu te'n vas, al teu país d'Itàlia, no sé ben bé qui li ve a fer companyia. Quan menys ho esperava, s'ha acabat i m'ha vingut al cap allò que passa moltes vegades en molts cantants famosos i veterans que, quan ja són a la volta de tot i es creuen per sobre del bé i del mal, fan un concert de cançons noves que no estan a l'alçada de la seva trajectòria... i aquest no és el cas, aquest és un professional, consagrat i compromès, que passejarà el seu art amb tota dignitat fins l'últim dia de la seva carrera tan llarga.

Són les dotze i a TV3 estan actuant els tres components de Tricicle. La Teresa i el Pere riuen pels descosits. A mi, tot i que reconec que tenen la seva gràcia i qualitat, mai m'arrossega l'humor de continuïtat amb efectes com per estar tota l'estona rient, més aviat m'agrada la sorpresa, allò inesperat que trenca la continuïtat, augmentant fins i tot l'efecte còmic de tota la situació. Han acabat dient "Afortunat l'home que se'n riu de si mateix, perquè acabarà tenint un riu de diversions". Ja són tres quarts d'una de la matinada, és Sant Esteve, que és el sant més prop a Nadal, i dia de canalons d'abans, que es menjava pollastre. Nosaltres en menjarem al Delta... les germanes Torné es lluiran, segur!!