Són les deu i som al Cafè di Roma, esmorzarem i anirem a buscar la maleta i la deixarem al cotxe, que tenim al pàrquing Salamero, i després anirem tranquil·lament a veure el palau àrab. El palacio de la Aljafería és patrimoni de la humanitat i és un dels monuments més representatius i emblemàtics de l'art mudèjar aragonès. Aquest palau islàmic (s. IX) és un dels grans cims de l'art hispanomusulmà i es veu que d'aquí van sortir moltes idees per construir Los Reales Alcáceres de Sevilla i La Alhambra de Granada. Amb la reconquesta de Saragossa per Alfons I, es va convertir en el palau cristià medieval dels monarques aragonesos (s. XII), ampliant les dependències amb alguna capella. Posteriorment, el 1492, es va convertir en el palau dels Reis Catòlics, amb certes aportacions arquitectòniques pròpies del Renaixement i a partir del segle XVI, amb Felip II, es va convertir la Aljafería en un recinte emmurallat exterior amb una imponent fossa de circumval·lació. Realment, molt bonic... ens ha sorprès i ens ha deixat bocabadats els sostres per les seves espectaculars formes i colors i per les diferents arcades fetes amb molta traça geomètrica. Sí, visita obligada a Saragossa.
La visita acabada, se'ns ha acudit de buscar i anar a veure l'escola de La Salle Gran Via, al carrer Santa Teresa de Jesús, 23 de Saragossa. Així que hem agafat el tramvia i, al cap d'una estona, ja baixàvem a la parada que hi ha just al davant. Ens hem apropat a contemplar l'edifici de l'escola i, després, i a l'altre costat de l'avinguda, hem vist el Campus Universitari. A l'hora de dinar, ens han posat un altre mantelico i hem volgut provar el cochinillo, que era l'especialitat de la casa i... per fi li he vist la gràcia, ja que mai abans m'havia convençut. Després, cap a les quatre, hem enfilat cap a casa i a dos quarts de set arribàvem sans i estalvis. Tot un plaer, un viatge ràpid però molt ben aprofitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada