Som a casa, tranquil·lets i bé. Hem dormit fins tard i hem baixat a fer el talladet al de Walter. Estan fent la final del mundialet de futbol i, al minut seixanta, ni els anglesos ni els brasilers han aconseguit marcar cap gol, tot i tenir oportunitats. El meu company d'exercicis variats, l'Antonio, ens ha convidat al tallat i, després, ha marxat a veure els néts a Torredembarra... bon xicot ell, bon veí, bon company de rutes.
Dinarem a casa. La Teresa va comprar un parell d'entrecots i farà una mica d'escalivada, que pot estar bé, i encara ens queda una mica de vi d'ahir. Després, si no ens agafa peresa, podríem anar a collir taronges que crec que ja estan a punt, i si no, anirem dimecres, que la senyora lliura a la tarda. Veurem, però ja tinc ganes de menjar-me una taronja com cal, és a dir, del meu hort.
Ahir vaig rebre una felicitació del germà Polo, la qual cosa em va fer pensar que jo encara no la tenia preparada... i em vaig posar i va sortir així:
A casa hi ha un pessebre, i entre les palles un nen Jesús que somriu pau, i una mula i un bou, encara, i Josep i Maria... És una llar tendra i dolça, a més d'exemplar i única. A fora, uns caveros, com jo, volen fer nadales, i surt això:
Xiques no tingueu peresa
De portar la falda plena,
Figues seques i avellanes
I algun rastre de baldanes.
Una forta abraçada. Us tinc al cor i us recordo constantment... Sigueu feliços ara i sempre!!
És aviat, potser anirem a fer un tomb pel Serrallo, fa solet, i el mar és prop... Acaba el partit, el Corinthians de Brasil és el campió mundial... Enhorabona!! Tot i que em sap greu pel Benítez...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada