M'agrada el sol d'hivern, la petita flor que neix quan no toca i en el lloc més insegur, més perillós, però sorprèn com si una veu llastimera digués… ”sóc aquí per despertar la teva part sensible i maca, que segur que tens, tot i que et sembla que aquest paper de tipus dur i fort sembla que et faci més actual, encara que sigui a costa de no ser del tot tu mateix”. Reflexió davant d'una meravellosa i petita floreta…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada