Sí, ja sóc una mica gran, els dies de fred com avui els recordo dinant amb el peus damunt del braser que la mare havia posat sota la taula i que tenia cura de mantenir encès amb carbonilla. Y, com no, per la nit teníem bosses de goma plenes d'aigua calenta, que eren una delícia per als peus, semblava que si tenies els peus calents, automàticament, s'escalfava tot el cos. Quins temps, potser vivíem més natural…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada