I pensar que jo feia equips de futbol, barrejant nens i nenes, i fèiem una lligueta, prou atractiva per a la majoria… però sempre hi ha a qui no li agrada el futbol i, en un principi, a mi se m'escapava de la meva organització i era molt injust. De mica en mica, vaig anar donant llibertat i, aleshores, els de bàsquet i també els handbol, van anar apareixent, fins i tot un grupet de nenes que ballaven amb la música d'un aparell que es portaven de casa. Avui miro el pati de l'escola del Serrallo i la varietat de gustos és força interessant, alguns fins i tot juguen a jocs de taula, com l'escacs…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada