Aigua del cel

"La tia Maria del coco Miquel, que fa farinetes amb aigua del cel"... era una canturel·la que dèiem els nens del meu temps. Però jo ara reparo en l'expressió "aigua del cel" i, automàticament, penso en la cisterna d'aigua de pluja que tenia l'àvia, la recordo perfectament, darrera de la casa, al costat del petit forn de pa. Recordo que, de tant en tant, baixaven a netejar-la, era el seu tresor d'aigua potable més preuat. Hi havia una canonada que baixava directament de la teulada a la cisterna, tot i que primer esperaven una mica, així l'aigua estava més neta. Records entranyables…