Anem de la mà, a cops també del braç, sempre a poc a poc, primer, de joves, perquè potser no volíem arribar, de fet nosaltres ja érem on volíem ser. Ara ja hi som on sempre havíem somiat ser i seguim anant a poc a poc, les cames no són les mateixes, les mans i els braços tampoc, però la pau i el bé, l'afecte, la companyia, l'estima, l'amor total, és molt intens. Ara el gaudim com cal, a poc a poc…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada