L'àvia, sempre l'àvia, tenia una petita botiga de queviures, on venia una mica de tot… sempre recordo, especialment, aquella xocolata ensucrada de la qual, per berenar, me'n donava una unça amb una llesca de pa, però l'espectacle començava quan em deia que, després, ens faríem sopetes amb cafè, amb molt de sucre, la qual cosa, juntament amb el pa amb vi negre i sucre, no estaven prohibides ni mal vistos. L'àvia i jo ens menjàvem els plàtans que ja estaven molt madurs i també una mica de raïm Moscatell, que era molt dolcet i molt bo… Bé, l'àvia Concepció i jo!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada