És el dia dels Sants Innocents… Recordo que la meva cosina Conxita (al cel sigui) i jo ho passàvem pipa fent bromes a la família i als amics, però on ho gaudíem del tot era quan fèiem paquets petits, ben embolicats com per a regal on, a l’interior, o no hi havia res, o posàvem unes pedres o una mica de terra, i els posàvem al mig de la carretera. Quan algú els veia, mirava als costats, per veure si era observat, i se'ls guardava com podia i marxava corrent per veure què hi havia… També posàvem la llufa a tothom, clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada