La meva amiga la lluna ja es va apropant a la meva finestra,
em sap recollit, gairebé desat, a casa,
gaudint del relax i la pau de la nostra llar.
Però ella sempre té ganes de xerrar amb mi i m'explica coses
de tot allò que sap que em resulta interessant.
Em parla de la solitud del mar a l'hivern
i de com va viure la nit de Reis gaudint de la felicitat dels nens.
La lluna, això nostre ve de lluny…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada