De jubilat, encara m'agrada més l'hivern, quan la migdiada se'm fa una mica generosa i, en obrir els ulls, veig que ja comença a fosquejar i que no he de sortir de casa per a res, a menys que sigui urgent, o per feina. Aleshores, t'entra una pau interior, una complaença plácida de l'existència, on fas estiraments… i si et vols quedar una estoneta més ho fas i, si no, la Teresa és prop, que sempre és com una mena de llum que no apaga cap foscor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada