Ja s'ha acabat la poda de les moreres, ara romanen a l'espera de la resurrecció primaveral, però jo me les miro amb admiració… el seu tronc ja de anys, alguna branca gruixuda també molt ben pelada, cap rebrot de moment, cap senyal de vida, és un cos que espera amb paciència, com un Llàtzer qualsevol, que li diguin que obri els brots i que comenci a viure. Bé, suposo que els ocells, com jo i la canalla a l'hora del pati, deuen notar a faltar les fulles i la seva ombra tan generosa que sempre fan…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada