Fred d'hivern, nit fosca… Observo des de la meva finestra màgica, són les nou del vespre, no hi ha nens jugant, només passa algú de tant en tant, molt abrigat. Observo els pisos de la plaça i em recorda el jardí vertical, on els ocells convivien entre les plantes enfiladisses. Poc a poc s'aniran apagant les llums, demà és dia feiner i, a partir de les dotze, pràcticament tothom ja descansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada