Aquell poblet de cases de pedra i camins empinats,
de ramats escampats i gossos d'atura,
on el fred és més fred i el misteri de la muntanya…
es suavitza amb el regal d'algun raig de sol
que treu el nas en auxili de la cruesa de l'hivern.
La neu sempre és possible, i sembla més prop,
som més prop del cel i més lluny de la contaminació.
Sí, aquell poblet amb el que sempre somio,
li agrada pintar-se de blanc…
i els nens juguen a fer boles de neu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada