Observo la felicitat dels nens a la plaça… hi ha diferents grups i fan compliment a allò tan cert que cadascú es diverteix a la seva manera. Me n'adono que fins i tot alguna parelleta de sisè fa un apart per dir-se quatre coses, d'aquelles tan dolçament torbades pròpies de l'edat, però la plaça fa goig de veure, almenys a mi, la cridòria infantil sembla donar-me vida, a més d'esperança en un bon futur…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada