A les nou, puntuals, al restaurant Els pescadors, des d'on es veu el mar, i tot allí és blau de cel i mar. Els quatre de sempre, ben avinguts, tres hem menjat seitó i el de sempre, diferent i entranyable, s'ha fet un variat de peix petit que feia molt bona cara. Dos vi negre, dos blanc, dos cigaló de Terry, un tallat i l'entranyable un xarrupet de whisky amb gel. Bé, com sempre, el millor és la proclama de l'amistat i la manera en què els jubilats veiem el món, l'actual no l'entenem gaire. No a la guerra!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada