La finestra dona a la plaça, és de nit, són gairebé les dotze, no es veu a ningú, les faroles son enceses, amb aquella poca llum que fan ara per allò dels estalvis… A mi m'encanta mirar per la finestra, ho explico sovint, miro a deshora, sembla que espero que passi algú, o alguna cosa, fora d'allò que és normal i només algun gat d'aquells d'aquells que viuen al barri, o algun gos d'aquells que van sols i perduts, es deixen veure algun cop. Però jo, entre la plaça i el cel fosc de la nit estrellada, em distrec…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada