Vaig al meu aire

Camino poc a poc, molt a poc a poc, tant que avui m'ha avançat una senyora que anava amb una mena de caminadors, d'aquells que porten una cadira incorporada, però jo com si res, vaig al meu aire… i no paro fins que m'he fet els cinc quilòmetres, que és la meva marca habitual. Evidentment, quan em sembla m'assec tres minuts i després continuo, amb la meva parsimònia habitual, fins assolir els objectius. M'encanta descansar mirant el mar, mentre escolto el pas d'un tren amb pressa…