Avui t'he trobat per un dels rius de la lluna, feies cara nítida de nit radiant, força interessant. Com sempre, jo anava despistat, perdut com un peix per la lluna nova, i tu… tu, ja erets allí, gaudint del riu i de la solitud del despistat, que gairebé té la lluna com a objectiu prioritari. Allí ens trobem tots els perduts, no els perduts de mala vida, sinó aquells que a la terra no ens trobem, ni ens troben, i aquí gaudim de la pau del riu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada