No hi ha res més bonic que el somriure d'un nen… Avui m'he apropat a l’escola del Serrallo a l'hora del pati i he vist aquelles cares amb ulls vius i actituds entremaliades que fan il·lusió de veure. El pati, tota l'escola en si, sembla que s'ha pintat d’unes noves alegries en forma de somriures infantils, la qual cosa és meravellosa. Les manifestacions i les cridòries de l'hora de l'esbarjo… ara més naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada