La faldilla de quadres tenia tres botons i, a vegades, un sortia del trau. La cua de cavall, sempre alta i molt ben pentinada, li donava un aspecte net, de mirada felina, penetrant, el seu posat seriós la feia sempre força interessant. A cops, però, se li dibuixava un somriure fi que li donava aquella mena de naturalitat que apropa, potser no era un mirall de simpaties però jo li veia totes les gràcies. La faldilla de quadres, a cops amb una sivella central, em portava de cap perdut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada