Potser no és un plat apropiat per a aquests dies, però a la Teresa i a mi ens venia de gust i l’ha feta extraordinàriament bona, amb ceba i tomàquet a trossets petits, tonyina, ou dur, olives negres, musclos escabetxats, anxoves i uns llagostins pelats per acabar d'arrodonir la delicatessen de la presentació. És un plat únic que es menja molt bé, ja que com a l'arròs pelat, tot el que hi ha és a punt per menjar. Com sempre, la Teresa, a més de bo, ho ha presentat amb un bol, de forma artística, diguem… d'un restaurant de qualitat. Una taronja i un cafè curt. Ho hem gaudit molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada