Els ocells amb cridòria de festeig no em molesten gaire, romandre com sempre assegut a la meva pedra, vora la font abandonada, on encara resisteixen els nenúfars on les granotes prenien el sol i també es freqüentaven a la cerca d'una bona parella… I jo pensant amb tu, al mig del bosc, recordant cada moment, veig la teva mà a la meva mà, el petó no és lluny, et veig tancar els ulls, s'obre el cel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada