Avui recordo quan hi eren tots, a l'estiu, pel mes d'agost, i sortíem al carrer, i ens reuníem tota la família, pares, tiets, cosins, i ens menjàvem una síndria, o si més no un gelat, i érem molts, i érem prou per fer-la petar i estar una estona a gust. Ara sembla un mas robat, sense avís, ni pares, ni Conxita i alguns que vivim a Tarragona, però sempre m'agrada pensar quan anava porta per porta, a veure'ls i, per la nit de calor, prendre la fresca al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada