Manifestació

A Tarragona, unes 8000 persones, diuen, diria que més però és igual, és el de sempre, un civisme total, un clam de llibertat, algun cant, l'Estaca, els Segadors i ni un paper al terra, és tot tan net, tan sà, tan delicat, que sembla fins i tot fred, sembla una rutina, de la gent de tota edat que no perd la fe en les seves creences. Hem anat, hem tornat, hem cantat, ens hem sentit com a bé de fer-ho, però avui, potser per primer cop, m'he sentit com una veu que clama al desert… tot i que sóc dels pocs que manté una certa esperança en el judici del procés, si més no, la possibilitat de què la gent es pugui explicar davant del món, és un fet que valoro com cal i, a més, ho estan fent de meravella…