camino sol per la vora del riu,
i la penso, la veig, la somio,
la presencio, en un ja automàtic, total, real.
És un passeig bucòlic, gairebé espiritual,
on el fet de veure't amb mi enriquia l'oxigen,
i l'entorn es feia imatge de la seva llum…
Quina pau més activa, en el meu passeig etern,
passeig amb tu… per la vora del riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada