Colles d'andalusos

L'altre dia recordava a l'àvia, fent menjars per als segadors sevillans. Avui recordo a les colles de treballadors andalusos, en general, per la seva forma oberta de conviure i la seva facilitat d'integració social... de fet, molts es van casar amb noies del poble, formant una bona colònia. Recordo els seus moments d'esbarjo, picant de mans i marcant uns bons ritmes de flamenc i, com no, entre ells sempre hi ha algú que canta bé, i ho fa generosament i sent l'ànima de la festa. Em fa gràcia recordar-ho, de no res en feien una xalera impressionant i, si algú tenia un mal dia o passava per un mal moment, l'agafaven i el feien participar i li passaven la bota de vi. Bon record, eren divertits i, sobretot, molt solidaris, s'ajudaven sempre…