Mai m'agradaria ser un home de fe perduda, tot i que he perdut l'esperança en els polítics, en general, i en els homes que es compren amb facilitat i no els importa deixar de ser lliures. El panorama és patètic, allò que “los castellanos” diuen: ”La mano que mece la cuna”, és la mateixa de sempre, potser pitjor, si és que aquest sempre pot ser pitjor… Per això és difícil de no perdre la fe i l'esperança, sobretot veient cap on anem…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada