La distància més curta és sempre la línia recta, diuen, és per això que les indirectes o els plantejaments metafòrics o rebuscats, sempre els he rebutjat. M'agrades, quan et veig, se me disparen totes les emocions, m'omplo de tota una pau activa, accelerada, que em fa sentir prop del meu somni més preuat, és a dir, prop teu. Així de clar, cert, directe, de cor a cor... i punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada