El meu amic era l'expert, tenia com una obsessió en pescar algun llobarro i preparava els esquers com aquell cuiner que prepara el millor mos, com una oferta irrenunciable… Jo era, simplement, un acompanyant que m'anava enganxant a aquesta fal·lera pesquera. Puntualment anàvem al port del Serrallo, si feia bon temps, gairebé cada dia, i vet aquí el que són les coses, en general els llobarros picaven al meu esquer i el meu amic sempre s'emocionava, i m'aconsellava de com fer-ho fins a poder treure'l i, aleshores, agafava el salabre i amb un somriure d'orella a orella, el deixava damunt l'escullera, per poder-lo gaudir…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada