El meu avi, ja metge, va venir al Delta, en una excursió de final de carrera, i fent un passeig, prop d'un desaigüe, va veure a la meva àvia pescant l'emborinada. Li va preguntar què feia... i ella li va explicar que agafava anguiles amb un esquer de papaterres, es va acomiadar i, en tornar amb els companys, va comentar: “Amb aquesta noia em cansaré”. La gent va pensar que delirava, però ell, el cap de setmana següent... cap a Jesús i Maria manca gent, per preguntar per aquella nineta que va veure, allà al desaigüe, pescant anguiles. Juan Bonet Serrat i Josefa Bo Benito, els meus avis estimats, de part de pare, molt bona gent, humans…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada