divendres, 1 de febrer del 2019

A cau d'orella


T'agafo la mà i, a cau d'orella,
amb submissió total i la veu entretallada,
et dic allò que surt del cor, tan net i pur,
com l'aigua que brolla de la roca,
de la muntanya més sana...
és un instant diví i tu, immòbil,
somrius nerviosa…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada