Un, a vegades, no és tan espiritual i recorda l'àvia i la seva cuina… Avui em ve a la memòria i al mateix temps com una flaire que ressuscita un mort. Us parlo d'un suquet de mussola, o d'escrita... mare meva!, feia olor d'àvia i què bo ho trobava, tant una cosa com l'altra. Després la mare solia fer escrita fregida amb tomàquet, boníssima, la mussola va desaparèixer i ja no en solia fer. Sempre he estat envoltat de grans cuineres... ara continua la meva sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada