Per curiositat, i perquè em donava una visió de les famílies, m'agradava veure què portaven per esmorzar els meus alumnes. Hi havia de tot, bollería industrial, cèntims per comprar-se allò que volguessin, alguna safateta amb fruita pelada, entrepans de tota mena i mida i, com no, també hi havia aquell esmorzar que jo creia que era ideal, típic embolcall de paper de plata, pa sucat amb tomàquet, oli i sal, una truiteta, o pernil, o tonyina… Bé, coses meves, de profe…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada