La Teresa està un pèl empiocada i jo he anat sol a fer els tinglados… feia bo, anava a poc a poc. M'ha avançat una parella, d'uns més prop dels setanta que dels seixanta, anaven agafats de la mà, i he pensat que a aquests no els separa ni els “geos”, anaven a pas parell, a bon ritme, feien goig, si senyor. La Teresa i jo, darrerament, anem agafats del braç, sembla que així tenim més estabilitat i plena consciència de proximitat. La Teresa i jo som un un de dos, s'entén… o m’he fet un nus?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada