Evidentment que un dia vam fer “calent”, col, arròs i fesols, i a més plovia i feia fred i vent, i em vaig sentir com un treballador arrossaire menjant allò tan típic i tan nostre que és capaç de ressuscitar un mort. Però la Teresa encara em tenia preparada una sorpresa… Els divendres a la nit el nostre fill Pere va a sopar amb els amics i ens vam quedar sols i la meva santa i sàvia senyora em va proposar de fer conill amb ceba i tomàquet, com feien les nostres mares… bé, una barreta de pa i a llepar-se els dits. Després taronges, per fer-nos perdonar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada