Vaig per aquell camí fosc que la lluna il·luminava,
maca i discreta com sempre,
fins que les faroles, i els bancs i els arbres,
ho han convertit en un camp d'ànimes a l'engròs.
Però jo sempre vaig allí, a reviure, a pensar,
a tancar els ulls i fer-me present,
la nostra joventut, agafats de la mà,
passant de la lluna i entrant a la nit sense por.
Em passa sovint, a vegades sóc un nen petit,
d'altres un jove ple d'esperança,
una persona que accepta la vida,
o bé un senyor que ja és a l'hivern
...i ho gaudeix com cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada