Deixa'm que t'agafi la mà
i et miri als ulls una estona,
per després, i a cau d'orella,
contar-te amb música de mar i bosc,
allò que surt de l'ànima,
tot i havent passat per l'escalfor del cor.
Deixa’m que m'entrebanqui,
que la millor fluïdesa sigui la veritat
...del sentiment més autèntic.
És possible que vegis en mi
un aprenent de poeta en hores baixes,
però és un plaer mostrar-te...
la bellesa de l'emoció més pura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada