Un món sense temps

Aquell gest, aquella pressa, aquella urgència,
aquell clam que només sabia interpretar jo
en veure’t els ulls enlaire buscant els meus
en la foscor d’una nit que s’havia avançat...
a la programació graduada de l’amor més sincer.
Després, la calma de la mar, ni clam ni pressa,
ni cap urgència, cap centímetre sense petó
i tot el temps del món...
en un món sense temps per estimar com cal.