En faig 72, i no és conya, i no tothom arriba, però el que és cert és que qui arriba n’ha vist de tots colors, i et trobes en un estat de conqueridor d’espais d'eufòria, però també amb les cicatrius que et queden després d’haver lluitat com cal… Avui ho celebrem a Deltebre, amb el nostre fill. Aquest darrer any, doncs... continuo amb la tos d’exfumador i les cames, tot i que puc caminar l’horeta diària, sovint he de seure cinc minuts per poder continuar però, sobretot, sembla que he superat la implantació d’un marcapàs. I aquí està un pel que més convingui.
La Teresa s’ha jubilat també, i només desitjo una mica de temps i salut per poder gaudir amb ella, i poder viatjar i estar junts com sempre, tan bé com sempre, i com sempre gaudir de la pau, la companyia i la vida a dos.
Gràcies a tots els que em feliciteu... Als 72 anys saps un munt de coses que, generalment, són ales per volar, per volar de braç a braç, de la família, dels amics, de la vida plena...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada