dilluns, 17 de setembre del 2018

La tarda és gris

Em sento la gola, tinc raspera, veu estereofònica, i el nas aigualit… M’he comprat Frenadol, que és horrorós de beure en sobre, però ara el fan en càpsules i és una altra història. Volíem anar a dinar fora, però entre que el Barça juga a un quart de cinc, i la meva incidència en allò del malestar general, ha fet que ens quedem a casa. La Teresa ha fet un parell de llobarrets al forn que guardaven pel diumenge i hem estat bé. Ara Barça i, després, a covar-la una mica. La tarda és gris, sembla que vol ploure, la deixarem caure tota...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada