Estic tou, tebi, tendre, que no vol dir apagat o trist, més aviat emocionat, sensible... de veure que la vida passa, com un tren que va deixant les estacions i continua sense defallir fins el seu destí. Em sembla que, quan arribi a la meva fi, em quedaré amb ganes de més, i això crec que és bo per al present, per l’ara, pel dia a dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada