La Teresa i jo hem estat asseguts al Balcó de l'Estany, una mena de joia, enclavada en un turonet, als afores de l'Ametlla de Mar… El nostre fill ens ha servit una canyeta i un Vichy Català, s’ha assegut amb nosaltres i, en un moment donat, s'ha fet un silenci, tots tres miràvem la immensitat blava, alguna barca, i una mena de granja de moixarres... Casualment, un vol d'ànecs, també s'han apuntat a la bonica festa… L'estada espectacular, l'airet de mar, la música de saxo... Pots somiar, fàcil, que tens el peus dins l'aigua i el cap al cel…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada