Els somnis s'acaben diluint a cops de despertador, tot i que de vegades no és així i el somni ha esclatat en despertar... En general, mai t'aconsellen contemporanitzar però, en recordar "L'arbre dels problemes", aquell conte de l'home de bon cor que, simbòlicament, penjava els problemes a l'arbre abans d'entrar a casa perquè la dona i els fills no en tenien cap culpa... resulta que, en despertar, al dia següent, molts problemes s'han solucionat i la resta són vistos amb altres ulls i unes noves vies de solució són possibles. Penso, també, en aquell home que bevia i bevia, en silenci, i acabava adormint-se... i no sé ben bé si se n'adonava de què no solament no arreglava res sinó que afegia un problema nou.
Les teories maques i orals diuen que si és un problema, té solució. A la pràctica, molts cops, massa, la por i el vi són les vies habituals per on la injustícia desgràcia el personal. M'encanta somiar amb la realitat i amb les seves possibilitats... cercar les veus, que hi són, encara que costa sortir de l'armari pagat... cercar veus per clamar en el desert cada cop més nítides, veritables i potents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada