De casa a Casa

Hem passat el Sant Pere a Deltebre, a la casa on em vaig criar i créixer (no massa), però que sempre tindrà per mi un significat inesborrable: pares, avis, padrí, tieta..., que ja no hi són. El meu fill i la seva parella es queden a viure allí i, per a mi, és com un regal i em fa especialment plaer pensar en la il•lusió que deuen tenir els meus pares en contemplar-ho...

La Teresa i jo som a Tarragona... de casa a casa, si és que hi ha cases d'algú, com diria la cançó. El que és cert és que em va arribar el moment de deixar la residència i els lloguers per anar de la casa "nostra" a la casa "meva", vull dir de la casa "nostra" a la casa "nostra". Vulguis que no, es nota. Bé, tot això, ja sabeu què vol dir, o si més no què volia dir en els meus temps. Tinc el pis i un cotxe i no dec res a ningú... i tinc un lloc per a l'estiu. Doncs, volia dir, senyors, sóc un ídem gran. Després va venir allò de que la gent es casa, té un pis, cotxe, feina... i ara la gent no es casa, i tornem a l'època en què res és fàcil. És la vida... que la passem navegant pels diferents estats i aguantant diferents governs (cada cop menys diferents). De casa a casa... un sol cor.