Acabem d'arribar i, en mirar-me, faig olor de Delta, cara de satisfacció, solejat i airejat pel ponent del riu. Des de la barca hem fet els darrers cinc quilòmetres de l'Ebre amb les aigües, una mica mogudes, que ens feien blandar sense por. Tinc la sal i el sol al damunt, com si l'abraçada de la meva terra, amb riu i mar i arrossars, m'estrenyés amb més força i escalfor de cor... Abans havíem estat al Mirador, des d'on hem fet fotos de natura viva, tot i que la pluja ens gotejava fina fent, potser, encara més poètic el paisatge. Un vermut i uns musclos, d'aquí i d'avui, han fet la resta... bé!
Hem esmorzat a la Taverna Lo Racó de Bomba: xapadillos, ortigues i tal, amb un Terra Alta, primer, i un Costers del Segre que ha estat prou bé. Hem passat per casa, hem vist el Pere i la Mar i hem anat al Molí de Rafelet perquè els meus amics volien comprar arròs, licor de crema d'arròs i també una cervesa, treta també de l'arròs, que es diu Theresa i que els meus cosins han creat per homenatjar a les dones del Delta, en general, i a la seva mare, en particular. No cal dir que és una passada contemplar els arrossars a primers de juliol... és un verd que il•lumina i relaxa. Pròxim impacte... grocs de setembre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada