Tenia un oncle, aviador ell... estudiava pobles i idiomes, costums. Un dia, prenent un refresc, em parlava de tancar els ulls i d'imaginar-te en llocs diferents... Sempre acabava dient que els llocs no són tan diferents com sembla. Potser tenia raó, segur... Ara ho experimento i reconec que tot té el seu encant i tots els pobles s'ho miren encantats, un plaer, i tu, després del tomb, lloes tanta meravella i veus valors a casa teva que potser desconeixies...Tanco els ulls... sóc a Burgos? Salamanca? Madrid? Donostia? Santander? Pamplona? Deltebre? Tarragona? Barcelona?... Sempre recordo que quan anava de casa a altres indrets era per treballar o estudiar. Després vaig anar de casa a casa. Ara, les cases només em semblen "la" casa, amb totes les circumstàncies del meu jo, plasmat i intransferible... En una darrera reflexió, diria que, de tant en tant, cal abaixar les parpelles per veure-hi clar en la foscor, o fer de la foscor un regal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada