En català, si us plau!

Aleshores, quelcom, llurs, tot pot ser, tanmateix... Sempre he tingut un respecte per als amics de parla castellana, allò de l'educació extremada i, fins i tot, m'ha portat a rebre alguna mocada, a mode d'acusació lògica, de que ells no parlaven català per culpa meva... i és possible, però a mi em van inculcar que allò que no voldries per a tu, no ho vulguis per a ningú.

I així em vaig comportant... la qual cosa no vol dir que no tingui un gran respecte i un amor incondicional pel català, com a llengua pròpia del meu país i dels meus pares i avis. Tot això s'accentua a Deltebre, on la gent parlem el "nostre" català, com una mescla heretada de tota aquella munió de gent que va tenir el bon gust d'establir-se entre riu i mar i basses i arrossars. Així que, entre "allà que allà" i el "xic calla xic", no siguis "panxa blava" i molt menys un "enrossat i coll de mut", als que som d'aquí se'ns permet ser "doctes" i solem dir a les coses pel seu nom...