Recordo de petit les cases del meu poble, orientades de cara al sol, on en alguna adreça posava "calle diseminado". Totes tenien el seu hortet, un galliner i, fins i tot, alguna tenia el seu forn de pa familiar... al galliner algun gall d'indi, gallines ponedores i algun pollastre per poder fer un bon rostit a la cassola el diumenge i, al costat, un hort on es feien quatre cols, alls tendres, tomàquets, pebrots, albergínies, patates… El meu poble, lliure, natural, tot i l'abandonament administratiu, sempre ha estat un paradís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada